Glossari

  • accés relatiu m Capacitat d’accedir a qualsevol element dins una seqüència de dades sense haver de tractar prèviament els elements anteriors.
  • accés seqüencial m Tractament d’un conjunt d’elements de manera que només és possible accedir-hi d’acord al seu l’ordre d’aparició. Per poder tractar un element, cal haver tractat tots els elements anteriors.
  • acumulador m Variable on s’assigna el resultat de fer un càlcul quan aquest requereix un bucle per dur-se a terme.
  • algorisme m Conjunt explícit de regles per resoldre un problema en un nombre finit de passos.
  • àmbit d’una variable f Context sota el qual aquesta es considera declarada.
  • API del Java f Inicials d’interfície de programació d’aplcacions (Application Programming Interface, en anglès). En el context del Java, és com es coneix popularment al conjunt de biblioteques que venen incloses per defecte amb l’entorn de treball proporcionat pel Java.
  • argument m En el mètode principal, conjunt de paraules que es poden associar a l’execució d’un programa amb l’objectiu d’aportar informació sobre quines dades cal tractar.
  • array m Tipus de dades compost que permet emmagatzemar en forma de seqüència una quantitat predeterminada de valors pertanyents al mateix tipus de dades.
  • assemblador m Recull de mnemotècnics amb què es codifiquen els programes en llenguatge de màquina de manera que sigui llegible per les persones.
  • biblioteca f Extensió al conjunt d’instruccions que podem ser usades dins d’un llenguatge de programació.
  • codi font m Conjunt de fitxers de text resultants on es troben les instruccions d’un programa.
  • booleà m Un valor de tipus lògic per tal d’establir la certesa o falsedat d’un estat o afirmació.
  • bucle m Estructura dins d’un programa en què un bloc d’instruccions s’executa repetides vegades.
  • caràcter m Unitat fonamental de text usada en qualsevol alfabet, un número o un signe de puntuació o exclamació.
  • carpeta de treball f Carpeta especial assignada per defecte al executar-se una aplicació, normalment associada a la ruta on es troben copiats els seus fitxers.
  • classe f Fitxer on s’escriu el codi font dels programes desenvolupats en llenguatge Java. També s’usa com sinònim de tipus de dades compost.
  • codi objecte m Fitxers resultants de realitzar el procés de compilació, codificats en llenguatge de màquina.
  • comentari m Text escrit dins el codi font d’un programa que no té cap efecte sobre el seu comportament. Només serveix com apunt o aclariment pel programador.
  • compilador m Programa encarregat de traduir el codi font d’un programa al conjunt d’instruccions que sap interpretar directament l’ordinador.
  • comptador m Variable de tipus enter que s’incrementa o disminueix per controlar exactament el nombre de vegades que cal executar un bucle.
  • constant f Tipus especial de variable que té la particularitat que dins del codi del programa el seu valor només pot ser llegit, però mai modificat.
  • conversió de tipus m Transformació d’un tipus de dades en un altre de diferent.
  • dada f Informació que fa servir l’ordinador en les execucions dels programes.
  • declarar v Indicar un identificador de manera que aquest pugui ser usat dins del codi font d’un programa.
  • disseny descendent m Tècnica que basada en en dividir un problema general en problemes més simples, successivament, fins que aquests es considerin prou senzills per ser atacats directament.
  • encapsulació/ocultació m Segregació dels elements en que es descompon un problema general, de manera que se separa la seva interfície contractual de la seva implementació.
  • enter m Un valor numèric, positiu o negatiu, sense cap decimal.
  • error de compilació m Interrupció del procés de compilació quan es detecta que una part del codi font no segueix les normes establertes pel llenguatge de programació.
  • excepció f Nom que reben els errors d’execució dins el llenguatge Java.
  • expressió f Una combinació qualsevol d’operadors i operands.
  • File f Classe del Java que indica una ruta dins el sistema de fitxers.
  • fitxer orientat a caràcter f Fitxer on les dades es representen com una seqüència de cadenes de text, on cada valor es diferencia de l’altre usant un delimitador.
  • fitxer orientat a byte f Fitxer on les dades es representen directament d’acord al seu format en binari, sense cap separació.
  • flux de control m Ordre en què s’executen les instruccions d’un programa.
  • implementar v Generar el codi font que du a terme un algorisme.
  • IDE m Inicials d’“integrated development environment” (entorn intergrat de desenvolupament), una eina que integra tot el que cal per generar programes d’ordinador, de manera que la feina sigui molt més còmoda.
  • inicialització procedural f Inicialització a partir de l’execució d’un bloc de codi, en lloc de mitjançant una única assignació directa.
  • inicialitzar v Assignar un valor inicial.
  • instrucció f Ordre concreta que es demana a l’ordinador que realitzi.
  • intèrpret m Programa auxiliar que processa el codi font i gestiona la seva execució pel cas dels llenguatges interpretats.
  • invocació de mètodes f Execució del bloc d’instruccions associat a un mètode.
  • javadoc m Eina auxiliar proporcionada pel kit de desenvolupament del Java (JDK), que permet generar automàticament documentació relativa a classes Java a partir de comentaris dins del seu codi font.
  • literal m Text usat per representar un valor fix dins del codi font d’un programa.
  • llegibilitat f propietat d’un programa de ser fàcil d’entendre i seguir per part d’altres persones, a part del seu creador.
  • llenguatge de màquina m Llenguatge de programació format per instruccions en format binari (compostes com a combinacions de valors 0 o 1) capaces de ser interpretades per un model de processador específic.
  • llenguatge de programació m Llenguatge artificial dissenyat expressament per crear algorismes que puguin ser executats per l’ordinador.
  • llenguatge interpretat m Llenguatge de programació en el qual no cal fer una traducció de codi font a codi objecte per a la seva execució.
  • mètode m Bloc d’instruccions, etiquetat amb un identificador, que es declara de manera explícitament diferenciada dins del codi font. Les seves instruccions realitzen una tasca, normalment associada a resoldre un problema molt concret.
  • mètode estàtic m Mètode que pot ser invocat sense haver d’inicialitzar prèviament, sobre una variable concreta, la classe on es troba definit.
  • mètode principal m Bloc d’instruccions on s’inclou la primera instrucció del programa.
  • mètode recursiu m Aquell que, dins del seu bloc d’instruccions, té alguna invocació a ell mateix.
  • multiplataforma adj Capacitat d’un programa de poder ser executat independentment del tipus de maquinari o sistema operatiu.
  • nom qualificat (d’una classe) m Combinació de l’identificador del seu package junt amb el seu nom, separats per un punt.
  • objecte m Valor assignat a una variable d’un tipus de dades compost.
  • operador m Símbol que identifica cadascuna de les operacions dins d’un tipus de dades.
  • operand m Dades sobre les quals s’aplica una operació.
  • package m Conjunt de classes vinculades entre si d’acord a algun criteri temàtic o d’organització del seu codi.
  • parametritzar v Definir un mètode mitjançant l’ús de paràmetres.
  • paràmetre m Identificador usat dins la descripció d’un procés, el valor del qual en realitat pot variar per diferents aplicacions d’aquest procés.
  • paràmetre d’entrada m Valor que s’estableix immediatament abans de seguir un procés, de manera que indica les dades que ha de tractar o modifica el seu comportament.
  • paràmetre de sortida m Resultat final obtingut després de realitzar un procés determinat.
  • paraula clau f Dins d’un llenguatge de programació, és aquella que té un significat especial dins de la seva sintaxi i que s’usa per composar certes parts o instruccions al codi font d’un programa.
  • persistent adj Informació que es manté accessible en finalitzar l’execució del programa o fins i tot en apagar l’ordinador.
  • precedència f Regla usada per establir de manera no ambigua l’ordre en què s’han de resoldre les operacions dins d’una expressió.
  • processador m Part del maquinari de l’ordinador encarregat d’interpretar les instruccions d’un programa i traduir-les en ordres a la resta de components.
  • programa m Codificació d’un algorisme en un llenguatge de programació que l’ordinador entengui.
  • real m Un valor numèric, positiu o negatiu, amb decimals.
  • recursivitat f Forma de descriure un procés per resoldre un problema de manera que, al llarg d’aquesta descripció, s’usa el propi procés que s’està descrivint, però aplicat a un cas més simple.
  • ruta f Forma general d’un nom de fitxer o carpeta, de manera que identifica de forma única la seva localització al sistema de fitxers.
  • ruta absoluta f Aquella que es refereix a un element destí a partir de la carpeta arrel d’un sistema de fitxers. En aquesta s’enumeren, una per una, totes les carpetes que hi ha entre la carpeta l’arrel fins a la carpeta que conté l’element destí.
  • ruta relativa f Aquella que es considera que parteix des de la carpeta, o directori, de treball de l’aplicació.
  • semàfor m Variable, normalment de tipus booleà, que serveix com a interruptor explícit de si cal seguir executant un bucle.
  • sentència f Element mínim d’un llenguatge de programació, sovint identificat per una cadena de text especial, que serveix per descriure exactament una acció que el programa ha de fer.
  • String m Tipus de dades compost usat per representar cadenes de text.
  • taula de veritat f Representació que permet esbrinar, amb claredat i fiabilitat, tots els resultats possibles d’una operació a partir de totes les combinacions dels valors possibles dels operands.
  • tipus compost m Tipus de dades que permet emmagatzemar més d’un valor dins d’una única variable.
  • tipus de dades m Definició del conjunt de valors vàlids que poden prendre unes dades i el conjunt de transformacions que es pot realitzar sobre elles.
  • tipus primitiu m Tipus de dades incorporats directament dins d’un llenguatge de programació, són usats com a peces bàsiques per construir-ne de més complexos.
  • valor de retorn m Sinònim de paràmetre de sortida d’un mètode.
  • variable f Dada emmagatzemada a la memòria que pot veure modificat el seu valor en qualsevol moment durant l’execució del programa.
  • variable global f Variable que pot ser accedida des de qualsevol instrucció dins un mateix fitxer de codi font. El seu àmbit és tot el fitxer.
Anar a la pàgina anterior:
Material en paper
Anar a la pàgina següent:
Índex general