Resum
L’entorn de programació Netbeans és una eina de desenvolupament de programari amb la qual podrem crear aplicacions web. Qualsevol aplicació web es comença amb l’elaboració d’un projecte que ens permetrà utilitzar les llibreries del llenguatge de programació escollit. Existeix una manera molt senzilla d’importar les diferents llibreries que necessitarem per desenvolupar el programa, i és creant un projecte Maven.
Un projecte Maven es defineix mitjançant un fitxer anomenat POM (Project Object Model). Aquest fitxer s’utilitza per definir les instruccions per compilar el projecte, les dependències (llibreria), etc. En Maven, l’execució d’un fitxer POM sempre genera un artefacte, que pot ser qualsevol cosa: un fitxer .jar, un fitxer .swf de Flash, un fitxer .zip o el mateix fitxer .pom.
Les etiquetes més importants del fitxer POM són groupId, que és com el paquet del projecte. Normalment es posa el nom de l’empresa, ja que tots els projectes amb un groupId pertanyen a una sola empresa. L’etiqueta artifactI és el nom del projecte, l’etiqueta version correspon al nombre de versió del projecte i l’etiqueta packaging és el tipus de fitxer generat en compilar el projecte Maven.
Un projecte Maven, bàsicament, s’utilitza per a la creació de pàgines web basades en Java, i que poden ser estàtiques o dinàmiques. Una pàgina web estàtica és aquella pàgina enfocada principalment a mostrar una informació permanent, on el navegant es limita a obtenir aquesta informació, i una web dinàmica és aquella que conté aplicacions dins de la mateixa web, atorgant major interactivitat amb el navegant.
Per mostrar pàgines web estàtiques necessitem un servidor web, que serveix contingut estàtic a un navegador, carrega un arxiu i el serveix a través de la xarxa al navegador d’un usuari. En canvi, per mostrar pàgines web dinàmiques necessitem un servidor d’aplicacions, que és un servidor web i un framework de programari on es poden executar aplicacions. És a dir, és un servidor web que permet l’execució d’un programa en el mateix servidor amb les dades proporcionades per una aplicació client.
Un exemple de servidor d’aplicacions web basades en Java pot ser el servidor Glassfish, que està integrat a NetBeans, i el servidor Tomcat, molt popular en el món empresarial. Un altre servidor molt utilitzat és el servidor web Apache, al qual se li poden instal·lar plugins per convertir-lo en un servidor d’aplicacions PHP.
Tant amb les pàgines web estàtiques com amb les pàgines web dinàmiques existeix una interacció entre el client (navegador) i el servidor. Aquest intercanvi d’informació entre el navegador i el servidor es produeix perquè parlen l’un amb l’altre mitjançant HTTP.
El propòsit del protocol HTTP és permetre la transferència d’arxius (principalment, en format HTML) entre un navegador (el client) i un servidor web. La comunicació entre el navegador i el servidor es duu a terme en dues etapes. En la primera etapa, el navegador fa una sol·licitud HTTP al servidor web o servidor d’aplicacions. En la segona, el servidor processa la sol·licitud i després envia una resposta HTTP al navegador client.
El servidor, en processar la petició del client, pot executar línies de codi creades pel programador d’aplicacions web. La unitat més petita que s’utilitza per programar són les variables, que s’utilitzen per crear sentències executables que tenen sentit dins d’una aplicació. Aquestes variables contenen dades que poden ser numèriques, de text, etc. Cada variable pertany a una zona del programa on pot ser executada. A aquesta zona se la coneix com a àmbit. L’àmbit d’una variable és el context dins del qual la variable està definida.
A part de les variables també es poden definir constants. Una constant és un identificador que s’utilitza per expressar un valor simple, que no variarà en el transcurs del programa. Per convenció, els identificadors de les constants sempre se solen declarar en majúscules.
Les variables i les constants es poden utilitzar per crear fluxos d’execució. És a dir, gràcies al contingut d’aquestes variables (o constants) podem crear, juntament amb les estructures de control apropiades, diferents fluxos d’execució segons les dades emmagatzemades dintre de les variables. Les estructures de control són les eines que ens proporcionen els llenguatges de programació, PHP o JSP per controlar el flux d’execució del programa. Amb les estructures de control podem executar un grup o un altre de sentències que compleixen una condició, o bé executar un grup de sentències un nombre determinat de vegades.
JSP ens permet, utilitzant etiquetes XML, la creació d’estructures de control. La llibreria estàndard d’etiquetes JSTL és una col·lecció d’etiquetes JSP que encapsula les funcionalitats principals de moltes aplicacions JSP. Per utilitzar les variables creades amb JSLT s’utilitza la notació ${expr}. Aquest tipus de notació correspon a un llenguatge en si mateix que s’anomena EL. EL (Expression Language) permet la resolució dinàmica dels objectes i els mètodes de Java en pàgines JSP i Facelets. Les expressions EL tenen la forma de ${foo} i #{bar}.