PHP i VDL a Java EE: dades, estructures de control i 'arrays'

En aquest apartat veurem quins tipus de dades existeixen a PHP, com crear variables i quin és el seu àmbit. Aprendrem aquests conceptes en el procés de descriure una persona i intentar emmagatzemar les seves dades.

Començarem creant un nou projecte amb l’IDE Netbeans del tipus PHP/PHP Application. A continuació creem la variable NomPersona i li assignem un nom de tipus string:

$nomPersona = "Àlex";

Observem que a PHP les variables comencen amb el símbol del dòlar. Sempre, en utilitzar una variable, aquesta ha d’estar precedida per aquest símbol: $. Les variables a PHP han de complir els següents requisits:

• Han de començar amb el símbol $.
• El nom de la variable ha de començar per una lletra o amb el símbol guió baix _.
• El nom de la variable no pot començar amb un nombre.
• El nom de la variable només pot contenir nombres, lletres i guions baixos.
• PHP distingeix entre majúscules i minúscules. Les variables $persona i $Persona són diferents.

També veiem que en crear la variable $nomPersona no definim prèviament el seu tipus, ni tan sols el declarem. PHP no suporta la definició explícita de tipus en la declaració de variables, i el tipus d’una variable es determina pel seu context. Aquesta peculiaritat ens permet que una mateixa variable a vegades sigui d’un tipus i unes altres vegades sigui d’un altre.

Executeu el següent codi:

$nomPersona = "Àlex";
$edat = "35";
// la variable edat és de tipus string
echo "$nomPersona té $edat anys<br>";
//Ara la variable edat és de tipus integer:
$edat = 34;
$edat++;
echo "$nomPersona té $edat anys";

Observem a la figura figura que els dos missatges són idèntics i la variable $edat primer era de tipus string i després ha canviat a ser de tipus integer.

Ara que ja sabeu crear variables a PHP, intenteu definir el patró dels enginyers informàtics, Ramon Llull. En concret, es vol:

• nom
• cognoms
• edat de tipus numèric
• data de naixement
• telèfon
• adreça postal
• adreça electrònica

Quan hàgiu acabat podeu veure la solució:

$nomPersona = "Ramon";
$cognoms = "Llull";
$edat = 83; //edat aprox. de la seva mort
$data_naixement = strtotime("1232-01-01"); //no se sap el dia exacte
$telefon = "935555555";
$adrecaPostal = "Ciutat de Mallorca, Convent de Sant Francesc de Palma";
$email = "ramon.llull@ioc.cat";

A continuació es mostra una altra configuració per a una altra persona:

$nomPersona = "Clara"; //tipus string
$cognoms = "Oswin"; // tipus string
$edat = 30;  // tipus integer
$sou = 30000; //tipus integer
$data_naixement = strtotime("1986-03-11"); //timestamp (int)
$telefon = "935555555"; // tipus string
$adrecaPostal = "Blackpool, England"; //tipus string
$email = "oswin@dr.who"; //tipus string
$treballa = true; // tipus boolean
$alcada = 167.23; // tipus float
$convStringData = date("jS F, Y", $data_naixement); //Converteix a string una data segons un format donat.

Com podeu veure, no cal definir cap tipus. Automàticament, la variable agafa el valor que li hem donat i és quan es defineix el seu tipus. Si executem el codi anterior veiem que no podem veure res per pantalla.

A PHP, en ser un llenguatge que s’executa en el servidor, necessitem una manera de dir que volem enviar una informació a l’usuari. Es fa amb la comanda echo. Llavors, per poder veure per pantalla la informació anterior podem afegir al final la següent instrucció:

echo "La persona es diu $nomPersona $cognoms té $edat anys i guanya $sou €." .
" La seva data de naixement és $convStringData i viu a $adrecaPostal." .
" El seu e-mail és $email i la seva alçada és de $alcada. Creieu que treballa? $treballa.";

Podeu veure el resultat de l’execució del codi anterior en la figura figura.

En utilitzar la comanda echo veieu que sempre intenta convertir les variables a string. De fet, concatenar les variables amb els texts que volem donar a l’usuari és molt fàcil. Només s’ha de posar la variable dintre de l’string sempre que aquest estigui construït amb dobles cometes (”). També es pot fer amb la forma tradicional concatenant string purs amb variables. Per concatenar strings s’utilitza el símbol del punt (.).

Si ens fixem, en convertir el booleà true a string el converteix en el nombre “1”. Si la conversió hagués estat a integer el resultat seria 1, però si el valor del booleà hagués estat false la seva conversió a integer seria un 0 i a string seria la cadena buida.

PHP té aquest comportament perquè és un derivat del llenguatge C. Per a tots aquells que sabeu C us serà molt fàcil programar amb PHP, s’assemblen molt.

Tot i que les variables a PHP no tenen tipus, sí que es pot convertir la dada d’un tipus a un altre. Existeixen diferents maneres de fer-ho. Observeu el següent codi:

$quantitat = "10";
$quantitat = (int) $quantitat;
$quantitat++;
echo $quantitat;

El codi anterior funciona correctament. Al final, la variable $quantitat té un valor de 11. Així, amb la conversió a integer s’ha pogut convertir el tipus de dada de string a integer i realitzar una operació matemàtica.

Aquest tipus de conversió es diu que és una conversió forçada (casting). A la taula taula podeu veure les diferents conversions forçades que es poden utilitzar.

Ara que ja sabem com convertir un tipus de dades ens falta per saber què hem d’esperar. És a dir, quina dada hem d’esperar obtenir després de la conversió. En aquest cas, volem convertir a booleà. Vegeu les conversions a booleà següents:

var_dump((bool) "");        // bool(false)
var_dump((bool) 1);         // bool(true)
var_dump((bool) -2);        // bool(true)
var_dump((bool) "foo");     // bool(true)
var_dump((bool) 2.3e5);     // bool(true)
var_dump((bool) array(12)); // bool(true)
var_dump((bool) array());   // bool(false)
var_dump((bool) "false");   // bool(true)

En aquest cas, en comptes d’utilitzar la instrucció echo s’ha escollit utilitzar la instrucció var_dump. Aquesta instrucció dóna informació estructurada l’expressió donada incloent-hi el seu tipus i el seu valor.

Sembla, pel codi anterior, que sempre o quasi sempre es converteix a true qualsevol cosa. Existeixen molt pocs casos en què un tipus de dades es converteix a false, només quan:

• És l’integer 0.
• És el float 0.0.
• És un string buit o un string amb el valor “0”.
• Un array sense elements.
• El tipus especial null.
• Objectes simpleXML creats des d’etiquetes buides.

Hem vist que es pot convertir a string utilitzant la conversió forçosa, però també podem utilitzar la funció strval().

var_dump(strval(1));       // "1"
var_dump(strval(array())); // "Array"
var_dump(strval(-2));      // "-2"
var_dump(strval(false));   // ""
var_dump(strval(true));    // "1"
var_dump(strval(2.3e5));   // "230000"
var_dump(strval(NULL));    // ""

Els únics casos remarcables és quan s’intenta convertir un false, un null o un array. En els dos primers casos, la conversió esdevé cadena buida. A l’últim cas, curiosament, ens retorna una cadena amb la paraula array.

Tot i així, tots els valors es poden convertir de manera correcta en string per després convertir-los novament en el seu tipus. Amb la funció serialize() podem emmagatzemar en un string un objecte sencer per després tornar-lo a restaurar. La forma de restaurar-lo és utilitzant la funció unserialize().

$arr = array("a","e","i","o","u");
$serial = serialize($arr);
echo($serial);

El resultat de l’execució del codi anterior és el següent:

a:5:{i:0;s:1:"a";i:1;s:1:"e";i:2;s:1:"i";i:3;s:1:"o";i:4;s:1:"u";}

Com veieu, aquesta execució ha convertit l’array a una cadena, i utilitzant la funció unserializer() podem reconstruir l’array original. Fem-ho:

$arrayText = 'a:5:{i:0;s:1:"a";i:1;s:1:"e";i:2;s:1:"i";i:3;s:1:"o";i:4;s:1:"u";}';
$arrayOriginal = unserialize($arrayText);
echo $arrayOriginal[1]; //e

Gràcies a la funció unserialize() podem recuperar l’objecte original i tractar les dades normalment.

Igual que hem vist amb la conversió de string, la conversió a un valor de tipus integer es pot realitzar de dues maneres: la primera amb la conversió forçosa utilitzant la paraula reservada (int) o (integer). La segona, utilitzant la funció intval().

var_dump(intval("1"));                // 1
var_dump(intval(array(3,9,8,6,"w"))); // 1
var_dump(intval(array()));            // 0
var_dump(intval("-2"));               // -2
var_dump(intval(false));              // 0
var_dump(intval(true));               // 1
var_dump(intval(2.3e5));              // 230000
var_dump(intval(NULL));               // 0
var_dump(intval("casa"));             // 0

Observant el resultat de l’execució del codi anterior notem que si no pot traduir un objecte a un integer el resultat de la conversió és el nombre 0. Aquests casos són quan, per exemple, volem convertir l’string “casa” o un array buit. En canvi, si l’array conté algun element es tradueix pel nombre 1.

Es pot convertir qualsevol dada en un array. El que es fa és crear un array, i com a únic i primer element la dada que volies convertir en array. Exemple:

$dada = "hola";
$arr  = (array) $dada;
echo $arr[0]; // hola

En executar el codi anterior ens retorna la paraula “hola”. Per això, convertir una dada en array és el mateix que crear un array amb aquesta dada dintre:

$arr = array("hola");
echo $arr[0]; // hola

En els exemples anteriors sempre teníem accés a les variables i podíem veure i manipular el seu valor. No sempre és així. Si tornem a l’exemple del principi, “descrivint una persona”, el podem modificar de la següent manera:

function calculaEdat($data){
    $avui = date_create('today');
    $diferencia =  date_diff($avui, $data)->y;
    return $diferencia;
}
$nomPersona = "Clara"; //tipus string
$cognoms = "Oswin"; // tipus string
$data_naixement = date_create("1986-03-11"); //tipus date
$edat = calculaEdat($data_naixement);
echo $edat;

Si executeu el codi anterior veureu que no hi ha cap sorpresa. S’executa perfectament sense error i ens proporciona les dades esperades. Resultat de l’execució:

29

Però podríem fer que la funció calculaEdat accedeixi directament a la data de naixement sense haver d’enviar-la per paràmetre? Podríem fer:

$nomPersona = "Clara"; //tipus string
$cognoms = "Oswin"; // tipus string
$data_naixement = date_create("1986-03-11"); //tipus date
function calculaEdat(){
    $avui = date_create('today');
    $diferencia =  date_diff($avui, $data_naixement)->y;
    return $diferencia;
}
$edat = calculaEdat();
echo $edat;

En altres paraules, la variable $data_naixement és una variable d’àmbit global? Proveu-ho.

En executar el codi us adoneu que no funciona. No podeu accedir a la variable $data_naixement dintre de la funció calculaEdat(). Les variables que s’utilitzen dintre d’una funció es troben en un àmbit diferent de les variables que existeixen fora de la funció. Sembla lògic pensar que la variable $diferencia no es pot utilitzar fora de la funció:

$nomPersona = "Clara"; //tipus string
$cognoms = "Oswin"; // tipus string
$data_naixement = date_create("1986-03-11"); //tipus date
function calculaEdat($data){
    $avui = date_create('today');
    $diferencia =  date_diff($avui, $data )->y;
//    return $diferencia;
}
calculaEdat($data_naixement);
echo $diferencia;

Efectivament, si ho proveu tampoc funciona. Definitivament, es troben en àmbits diferents.

No existeixen variables globals? No podem accedir dintre de la funció calculaEdat a la data de naixement sense que ens l’enviïn per paràmetre?

Sí que es pot. De fet, la variable $data_naixement està declarada en l’àmbit global. Totes les variables que es declaren fora de les funcions són variables globals. Podem tenir totes les variables globals que vulguem. En canvi, les variables que es declaren dintre d’una funció són variables d’àmbit local a les quals mai podrem accedir fora de la funció (un exemple és la variable $diferencia).

Com és que en la variable $data_naixement, tot i ser d’àmbit global, no hem pogut accedir al seu valor dintre de la funció calculaEdat()?

PHP no sap si vols una variable local amb el mateix nom o vols utilitzar la variable global. Si no informes a PHP que la variable $data_naixement és global pensarà que vols una variable local amb aquest nom. Observa el següent codi per veure com utilitzar $data_naixement com a variable global:

function calculaEdat(){
    global $data_naixement;
    $avui = date_create('today');
    $diferencia =  date_diff($avui, $data_naixement )->y;
    return $diferencia;
}
$nomPersona = "Clara"; //tipus string
$cognoms = "Oswin"; // tipus string
$data_naixement = date_create("1986-03-11"); //tipus date
$edat = calculaEdat();
echo $edat;

S’executa perfectament sense error i ens proporciona les dades esperades. Resultat de l’execució:

29

Dintre de la funció calculaEdat() hem hagut de declarar la variable $data_naixement com a global. Hem utilitzat la paraula reservada global.

També podem utilitzar l’array associatiu GLOBALS per accedir a les variables globals i, d’aquesta manera, ens estalviem haver de declarar-la global.

function calculaEdat(){
    $avui = date_create('today');
    $diferencia =  date_diff($avui, $GLOBALS["data_naixement"] )->y;
    return $diferencia;
}
$nomPersona = "Clara"; //tipus string
$cognoms = "Oswin"; // tipus string
$data_naixement = date_create("1986-03-11"); //tipus date
$edat = calculaEdat();
echo $edat;

Funciona exactament igual que abans, el resultat de l’execució és:

29

Ara veiem una peculiaritat dintre de l’àmbit local. Normalment, les variables perden el seu valor una vegada la funció s’ha executat, o no?

function suma(){
   static $num;
   $num++;
   return $num;
}
echo suma();
echo suma();
echo suma();

El resultat de l’execució del codi anterior és:

1
2
3

La paraula reservada static permet guardar el valor d’una variable d’àmbit local dintre de la funció. Cada vegada que s’executi la funció, la variable tindrà l’últim valor que havia tingut a l’execució anterior.

En aquest apartat veurem el tipus de dades array i les estructures de control necessàries per tractar amb aquest tipus de dades. Aprendrem aquests conceptes gestionant, d’una manera molt senzilla, alguns aspectes de la gestió d’un hotel.

Començarem amb la gestió de les taules del restaurant. Volem saber quants comensals hi ha en cadascuna de les taules del restaurant. Suposeu que tenim 10 taules i que en cadascuna de les taules hi pot haver fins a 5 comensals. Aneu pensant quins passos haurem de realitzar per aconseguir-ho.

Si només tinguéssim una taula en el restaurant escriuríem un codi com aquest:

$comensals = rand(0,5);
echo "A la taula hi ha $comensals comensals";

La funció rand(min, max) ens dóna un nombre pseudoaleatori entre el nombre mínim i el nombre màxim definits en la crida de la funció. Un possible resultat de l’execució del codi anterior seria:

A la taula hi ha 3 comensals.

Imagineu que la funció aleatòria ens retorna el valor 0. No seria millor que el programa ens digués que “la taula està buida”, en comptes de “a la taula hi ha 0 comensals”? Modifiquem el codi anterior per afegir aquesta millora:

$comensals = rand(0,5);
if ($comensals == 0){
    echo "La taula està buida";
}
else{
    echo "A la taula hi ha $comensals comensals";
}

L’estructura de control if és una de les estructures més importants. Permet l’execució condicional d’un tros de codi. Funciona de la següent manera:

• L’expressió que hi ha entre parèntesis, després de la paraula clau if, s’avalua i el resultat ha de ser true o false.
• Si s’avalua com a true s’executarà el tros de codi immediatament posterior.
• En canvi, si l’expressió s’avalua com a false s’executarà el tros de codi que hi ha després de la paraula reservada else.
• En ser una estructura condicional, en cap cas s’executaran els dos trossos de codi a la vegada.

Per exemple, si la variable $comensals tingués el valor 1, 2, 3, 4 o 5, el resultat de l’execució seria:

A la taula hi ha 1 comensals // quan $comensals = 1

En canvi, si la variable $comensals tingués el valor 0, el resultat de l’execució seria:

La taula està buida

Molt bé, doncs ara volem afegir el condicional de quan la taula està plena. No volem que ens digui que hi ha 5 comensals, si no que volem que ens digui la frase: “La taula està plena”.

$comensals = rand(0,5);
if ($comensals == 0){
    echo "La taula està buida";
}
elseif ($comensals == 5){
    echo "La taula està plena";
}
else {
    echo "A la taula hi ha $comensals comensals";    
}

En aquest cas afegim l’estructura elseif(expressió). Com afecta, en l’execució del codi anterior, haver afegit aquesta estructura?

• L’expressió que hi ha entre parèntesis, després de la paraula clau if, s’avalua i el resultat ha de ser true o false.
• Si s’avalua com a true s’executarà el tros de codi immediatament posterior.
• En canvi, si l’expressió s’avalua com a false s’avaluarà l’expressió de l’estructura elseif. Si aquesta s’avalua com a true s’executarà el tros de codi immediatament posterior.
• Si no, si s’avalua com a false s’executarà el tros de codi que hi ha després de la paraula reservada else.
• En ser una estructura condicional, en cap cas s’executaran els tres trossos de codi a la vegada.

Us recomanem que feu diverses proves forçant la variable $comensals perquè executi cadascun dels trossos anteriors. Ho podeu fer actualitzant la pàgina (F5) per canviar el valor donat de la funció random (rand).

Ha arribat el moment de començar a ampliar el restaurant. Amb una única taula no fareu negoci. Tornem al problema que es va plantejar al principi: voleu saber quants comensals hi ha en cadascuna de les taules del restaurant. Suposeu que tenim 10 taules i en cadascuna de les taules hi pot haver fins a 5 comensals.

Si heu estat pensant quina és la millor manera de guardar les dades segur que heu arribat a la conclusió que un array ens facilitaria la gestió de les dades. Podem tenir ordenades les taules i podem guardar el nombre de comensals en cadascuna de les seves posicions.

$taules = array();
$taules[0] = rand(0,5);
$taules[1] = rand(0,5);
$taules[2] = rand(0,5);
$taules[3] = rand(0,5);
$taules[4] = rand(0,5);
$taules[5] = rand(0,5);
$taules[6] = rand(0,5);
$taules[7] = rand(0,5);
$taules[8] = rand(0,5);
$taules[9] = rand(0,5);

En el codi anterior, veiem com guardar el nombre de comensals en cadascuna de les taules. Els arrays en PHP no cal inicialitzar-los amb el nombre de posicions que ha de tenir (la seva mida). Cada vegada que accedim a una posició de l’array, aquesta es crea i s’afegeix la dada. També ho podríem haver codificat de la següent manera:

$taules = array();
array_push($taules, rand(0,5));
array_push($taules, rand(0,5));
array_push($taules, rand(0,5));
array_push($taules, rand(0,5));
array_push($taules, rand(0,5));
array_push($taules, rand(0,5));
array_push($taules, rand(0,5));
array_push($taules, rand(0,5));
array_push($taules, rand(0,5));
array_push($taules, rand(0,5));

En aquest cas utilitzem la funció array_push, que afegeix una dada al final de l’array. Va creant noves posicions a mesura que es necessiti afegir dades noves.

Tot i que els codis anteriors són correctes i inicialitzen l’array, sembla que estem repetint molt de codi, no? I si en comptes de 10 taules tinguéssim 100? Sembla estrany haver de repetir una línia de codi 100 vegades. Observeu la següent estructura de control:

$taules = array();
for($numTaula=0;$numTaula < 10 ; $numTaula++ ){
    $taules[$numTaula] = rand(0,5);
}
echo $taules[4];

En aquest cas estem repetint una instrucció deu vegades, però cada vegada que es repeteix canvia la variable $numTaula. A cada volta la variable canvia el seu valor, segons el tercer paràmetre de l’estructura de control, $numTaula++.

Utilitzem aquesta variable per canviar de posició en l’array $taules i d’aquesta manera podem afegir els comensals a la nova taula.

L’estructura de control for té la següent estructura:

for (inicialitzar comptador; comparació per saber quan parar; incrementar comptador) {
    codi a executar;
}

Aquesta estructura és útil quan saps quantes vegades s’han d’executar les instruccions. En aquest cas, com que tenim 10 taules s’ha d’executar 10 vegades. De fet, és l’estructura típica del bucle for. Però a PHP hi ha un tipus de bucle for que és exclusiu per a arrays.

Utilitzarem un array associatiu en què en comptes de tenir un nombre per accedir a una posició de l’array utilitzarem un string. Observeu:

//creació de l'array
$taules = array();
 
//Omplir l'array associatiu:
for($numTaula=0;$numTaula < 10 ; $numTaula++ ){
    $taules["taula ".$numTaula] = rand(0,5);
}
 
//visualització del contingut de l'array
foreach($taules as $posicio => $comensals){
    echo "La $posicio té $comensals comensals\n<br>";
} 

Una possible sortida de l’execució del codi anterior:

La taula 0 té 4 comensals
La taula 1 té 1 comensals
La taula 2 té 4 comensals
La taula 3 té 1 comensals
La taula 4 té 5 comensals
La taula 5 té 3 comensals
La taula 6 té 3 comensals
La taula 7 té 5 comensals
La taula 8 té 1 comensals
La taula 9 té 5 comensals

Amb l’estructura de control foreach podem accedir a la clau ($posicio) i al valor($comensals). Aquests valors s’omplen de manera automàtica i a cada volta ens dóna la següent posició i el seu valor corresponent: $comensals = $taules[$posicio];.

L’estructura de control foreach té la següent estructura:

foreach (expresio_array as $clau => $valor){
    sentencies
}

Doncs ara, per acabar la gestió del restaurant haurem d’unir les estructures condicionals per saber quan una taula està plena o buida amb les estructures de control iteratives.

//creació de l'array
$taules = array();
 
//Omplir l'array associatiu:
for($numTaula=0;$numTaula < 10 ; $numTaula++ ){
    $taules["taula ".$numTaula] = rand(0,5);
}
 
//visualització del contingut de l'array
foreach($taules as $posicio => $comensals){
    if ($comensals == 0){
        echo "La $posicio està buida\n<br>";
    }
    elseif ($comensals == 5){
        echo "La $posicio està plena\n<br>";
    }
    else {
        echo "A la $posicio hi ha $comensals comensals\n<br>";    
    }
} 

Un possible resultat del codi anterior és el següent:

A la taula 0 hi ha 2 comensals
A la taula 1 hi ha 3 comensals
A la taula 2 hi ha 1 comensals
A la taula 3 hi ha 3 comensals
La taula 4 està buida
A la taula 5 hi ha 2 comensals
La taula 6 està plena
La taula 7 està plena
La taula 8 està plena
La taula 9 està buida

En aquest apartat es veurà el tractament d’informació amb arrays de més d’una dimensió. Aprendreu com crear arrays multidimensionals, com modificar els valors i com cercar-los.

Es tractarà de programar la gestió d’habitacions d’un hotel. Imagineu un hotel amb 5 plantes i 10 habitacions en cadascuna de les plantes. Es vol guardar el nombre de clients que hi ha en cada habitació. Com a màxim hi pot haver 4 clients per habitació.

Començarem creant un array de dues dimensions:

define("NUM_PLANTES", 5);
define("NUM_HAB", 10);
$habitacions = array();
for($pis=0; $pis < NUM_PLANTES; $pis++){
    $habitacions[$pis] = array();
    for($porta=0; $porta < NUM_HAB; $porta++){
        $habitacions[$pis][$porta] = "";
    }
}

Veieu que s’utilitza la funció define, que defineix una constant en el programa.

Per utilitzar la constant en el codi només s’ha d’utilitzar el nom definit prèviament a la funció define.

El codi anterior genera una estructura com aquesta:

Array
(
    [0] => Array
        (
            [0] => 
            [1] => 
            [2] => 
            [3] => 
            [4] => 
            [5] => 
            [6] => 
            [7] => 
            [8] => 
            [9] => 
        )
 
    [1] => Array
        (
            [0] => 
            [1] => 
            [2] => 
            [3] => 
            [4] => 
            [5] => 
            [6] => 
            [7] => 
            [8] => 
            [9] => 
        )
 
    [2] => Array
        (
            [0] => 
            [1] => 
            [2] => 
            [3] => 
            [4] => 
            [5] => 
            [6] => 
            [7] => 
            [8] => 
            [9] => 
        )
 
    [3] => Array
        (
            [0] => 
            [1] => 
            [2] => 
            [3] => 
            [4] => 
            [5] => 
            [6] => 
            [7] => 
            [8] => 
            [9] => 
        )
 
    [4] => Array
        (
            [0] => 
            [1] => 
            [2] => 
            [3] => 
            [4] => 
            [5] => 
            [6] => 
            [7] => 
            [8] => 
            [9] => 
        )
 
)

Per crear un array de dues dimensions (matriu bidimensional) a PHP hem de crear un array d’arrays, és a dir, un array en què cadascuna de les seves posicions és un altre array. En aquest cas, amb el primer índex de l’array $habitacions accedim al pis, i amb el segon índex accedim a l’habitació d’aquell pis.

Per exemple, si accedim a la posició de l’array $habitacions[0][4] estem accedint al pis 0 (planta baixa) habitació 4.

Doncs bé, igual que abans amb el restaurant, ara ens falta inicialitzar l’array amb el nombre de clients per habitació.

define("NUM_PLANTES", 5);
define("NUM_HAB", 10);
define("MAX_CLIENTS", 4);
 
$habitacions = array();
for($pis=0; $pis < NUM_PLANTES; $pis++){
    $habitacions[$pis] = array();
    for($porta=0; $porta < NUM_HAB; $porta++){
        $habitacions[$pis][$porta] = rand(0,MAX_CLIENTS);
    }
}

Només calia afegir la constant MAX_CLIENTS, que indica el nombre màxim de persones que hi pot haver en una habitació i la crida a la funció random (rand()) perquè de manera aleatòria afegeixi persones a les habitacions.

Ara volem un llistat amb l’ocupació de les habitacions de l’hotel. Aquest llistat s’assemblarà molt al que hem fet abans amb les taules del restaurant.

Aquells que ja teniu una idea de com implementar-ho aneu pensant com faríeu per saber si hi ha alguna habitació lliure.

Codi per obtenir el llistat amb el nombre de persones per habitació:

//Llistat del nombre de persones per habitació
 
//Crear l'estructura inicial
define("NUM_PLANTES", 5);
define("NUM_HAB", 10);
define("MAX_CLIENTS", 4);
$habitacions = array();
for($pis=0; $pis < NUM_PLANTES; $pis++){
   $habitacions[$pis] = array();
   for($porta=0; $porta < NUM_HAB; $porta++){
       $habitacions[$pis][$porta] = rand(0,MAX_CLIENTS);
   }
}
 
//recórrer l'estructura per obtenir la informació:
for($pis=0; $pis < NUM_PLANTES; $pis++){
    for($porta=0; $porta < NUM_HAB; $porta++){
        switch ($habitacions[$pis][$porta]){
            case 0:
                echo "La habitació $porta de la planta $pis està buida.\n";
                break;
            case 4:
                echo "La habitació $porta de la planta $pis està plena.\n";
                break;
            default :
                echo "A la habitació $porta de la planta $pis hi ha ". $habitacions[$pis][$porta]. " persones.\n";
        }
    }
}

El resultat de l’execució del codi anterior és el següent:

A l'habitació 0 de la planta 0 hi ha 1 persones.
L'habitació 1 de la planta 0 està buida.
L'habitació 2 de la planta 0 està plena.
L'habitació 3 de la planta 0 està buida.
A l'habitació 4 de la planta 0 hi ha 3 persones.
L'habitació 5 de la planta 0 està buida.
L'habitació 6 de la planta 0 està plena.
A l'habitació 7 de la planta 0 hi ha 1 persones.
A l'habitació 8 de la planta 0 hi ha 3 persones.
L'habitació 9 de la planta 0 està buida.
L'habitació 0 de la planta 1 està plena.
A l'habitació 1 de la planta 1 hi ha 3 persones.
A l'habitació 2 de la planta 1 hi ha 2 persones.
L'habitació 3 de la planta 1 està buida.
A l'habitació 4 de la planta 1 hi ha 1 persones.
A l'habitació 5 de la planta 1 hi ha 2 persones.
L'habitació 6 de la planta 1 està plena.
A l'habitació 7 de la planta 1 hi ha 3 persones.
A l'habitació 8 de la planta 1 hi ha 3 persones.
L'habitació 9 de la planta 1 està plena.
L'habitació 0 de la planta 2 està plena.
L'habitació 1 de la planta 2 està buida.
A l'habitació 2 de la planta 2 hi ha 1 persones.
A l'habitació 3 de la planta 2 hi ha 2 persones.
L'habitació 4 de la planta 2 està plena.
L'habitació 5 de la planta 2 està plena.
A l'habitació 6 de la planta 2 hi ha 2 persones.
L'habitació 7 de la planta 2 està plena.
A l'habitació 8 de la planta 2 hi ha 2 persones.
A l'habitació 9 de la planta 2 hi ha 2 persones.
L'habitació 0 de la planta 3 està buida.
L'habitació 1 de la planta 3 està plena.
A l'habitació 2 de la planta 3 hi ha 2 persones.
L'habitació 3 de la planta 3 està buida.
L'habitació 4 de la planta 3 està buida.
L'habitació 5 de la planta 3 està buida.
L'habitació 6 de la planta 3 està buida.
L'habitació 7 de la planta 3 està plena.
A l'habitació 8 de la planta 3 hi ha 2 persones.
L'habitació 9 de la planta 3 està plena.
L'habitació 0 de la planta 4 està plena.
A l'habitació 1 de la planta 4 hi ha 1 persones.
A l'habitació 2 de la planta 4 hi ha 2 persones.
A l'habitació 3 de la planta 4 hi ha 2 persones.
A l'habitació 4 de la planta 4 hi ha 2 persones.
A l'habitació 5 de la planta 4 hi ha 3 persones.
L'habitació 6 de la planta 4 està plena.
A l'habitació 7 de la planta 4 hi ha 2 persones.
A l'habitació 8 de la planta 4 hi ha 2 persones.
A l'habitació 9 de la planta 4 hi ha 3 persones.

Com podeu observar, l’estructura per recórrer la matriu bidimensional i l’estructura per crear-la és la mateixa. S’ha de recórrer cada array que s’ha creat a cada posició de l’array principal. Una vegada hem accedit a una habitació d’una planta s’ha de comprovar el nombre de persones que hi ha.

Aquesta vegada, per fer-ho una mica diferent, s’ha utilitzat l’estructura switch. Aquesta estructura de control és similar a una sèrie de sentències if. En moltes ocasions, és possible que es vulgui comparar la mateixa variable (o expressió) amb molts valors diferents i executar una part del codi depenent de quin valor és igual.

Exemple de dues maneres d’escriure el mateix: la primera amb les estructures de control if i la segona amb l’estructura de control switch:

if ($i == 0) {
    echo "i és igual a 0";
} elseif ($i == 1) {
    echo "i és igual a 1";
} elseif ($i == 2) {
    echo "i és igual a 2";
}
switch ($i) {
    case 0:
        echo "i és igual a 0";
        break;
    case 1:
        echo "i és igual a 1";
        break;
    case 2:
        echo "i és igual a 2";
        break;
}

Ha arribat l’hora de solucionar el repte plantejat anteriorment. Volem saber si existeix una habitació lliure. Volem recórrer la matriu bidimensional, però quan hagi trobat la primera habitació lliure ha de terminar el programa. L’estructura de control que ens permet parar la cerca una vegada hem trobat la dada és la següent:

while (expr){
    sentencies
}

Per realitzar la cerca demanada primer inicialitzarem la matriu i després, amb aquesta estructura de control, buscarem la primera habitació on hi hagi 0 persones:

//Cercar si hi ha habitacions lliures
//Crear l'estructura inicial
define("NUM_PLANTES", 5);
define("NUM_HAB", 10);
define("MAX_CLIENTS", 4);
$habitacions = array();
for($pis=0; $pis < NUM_PLANTES; $pis++){
    $habitacions[$pis] = array();
    for($porta=0; $porta < NUM_HAB; $porta++){
        $habitacions[$pis][$porta] = rand(0,MAX_CLIENTS);
    } 
}
//recórrer l'estructura per obtenir la informació:
$pis=0;
$porta=0;
$trobat = false;
while (!$trobat && $pis < NUM_PLANTES){
    if($habitacions[$pis][$porta] === 0){
        $trobat = true;
    }
    if($porta == NUM_HAB -1){
        $porta = 0;
        $pis++;
    }
    else{
        $porta++;
    }
}
echo ($trobat)? "Almenys hi ha una habitació lliure." : "No existeixen habitacions lliures.";

Per recórrer la matriu tenim dos índexs: $pis i $porta. Amb el primer índex accedim a la planta de l’hotel, i amb el segon a l’habitació d’aquella planta. Primer hem d’inicialitzar els índexs:

$pis = 0;
$porta = 0;

Una vegada inicialitzats ja podem recórrer la matriu. Com? Doncs pis a pis. Hem de recórrer totes les habitacions del primer pis ($porta++), i quan les haguem recorregut hem d’anar al següent pis. Anar al següent pis significa que hem arribat a l’última porta, llavors inicialitzem el número de porta ($porta = 0;) i a l’índex $pis sumar-hi un més.

if($porta == NUM_HAB -1){
    $porta = 0;
    $pis++;
}
else{
    $porta++;
}

Però hem dit que hem de cercar la primera habitació on no hi hagi cap persona. Quan trobem una que compleixi la condició hem d’avisar, posant una variable a true, que ja hem trobat el que estàvem cercant:

if($habitacions[$pis][$porta] === 0){
    $trobat = true;
}

En aquest cas, utilitzem una comparació amb tres símbols =. Els tres iguals significa que el valor ha de ser el mateix, com sempre, però a més a més ha de ser del mateix tipus. En aquest cas, ha de ser un 0 i de tipus enter, ja que al costat dret de la comparació utilitzem directament el símbol de tipus enter amb valor 0.

Si trobem una habitació amb 0 persones la variable $trobat canvia el seu valor a true. Fent aquest canvi, la condició per continuar dintre del bucle esdevé false i no tornarà a executar cap sentència de dintre del bucle.

$trobat = false;
while (!$trobat && $pis < NUM_PLANTES){
    if($habitacions[$pis][$porta] === 0){
        $trobat = true;
    }
    ....
}

El bucle acaba i ja podem donar una resposta a l’usuari. En canvi, què passa si no hi ha cap habitació lliure? És a dir, què passaria si no es posa a true la variable $trobat? Doncs hem de tenir en compte aquesta situació a l’hora d’elaborar la condició de sortida del bucle. Si no ho tenim en compte el bucle mai acabaria i continuaria indefinidament.

Quina altra condició podem utilitzar per sortir del bucle si no hi ha cap habitació buida? És clar, haver recorregut tota la matriu. En aquest cas, quan haguem arribat al cinquè pis. Si arribem a aquest pis, aquesta condició $pis < NUM_PLANTES esdevé falsa i el bucle s’atura.

Només ens faltaria comunicar a l’usuari si existeixen o no habitacions lliures.

echo ($trobat)? "Almenys hi ha una habitació lliure." : "No existeixen habitacions lliures.";

Amb el codi anterior estem realitzant una estructura condicional alternativa al típic if()…else…. S’anomena operador ternari i ens estalvia molt temps en l’escriptura del nostre codi, alhora que el simplifica.

expressio1 ? expressio2 : expressio3

S’avalua l’expressio1, i si el seu resultat és veritat, llavors s’avalua i retorna com a resultat l’expressio2. Si expressio1 és fals, s’avalua i retorna expressio3. En aquest cas, és equivalent a escriure:

if (expressio1) {
    expressio2;
} else {
    expressio3;
}

Un exemple d’assignació a una variable:

//sense operador ternari
$faFred=false;
if ($faFred) {
    $temps = "Fa molt de fred";
} else {
    $temps = "No fa fred";
}
echo $temps;
//amb operador ternari
$faFred=false;
$temps = ($faFred)? "Fa molt de fred" : "No fa fred";
echo $temps;

Així, el codi equivalent a l’operador ternari utilitzat a la solució seria:

//operador ternari utilitzat a la solució 
echo ($trobat)? "Almenys hi ha una habitació lliure." : "No existeixen habitacions lliures.";
 
//estructura equivalent amb if...else
if($trobat){
    echo "Almenys hi ha una habitació lliure.";
}
else{
    echo "No existeixen habitacions lliures.";
}

En aquest apartat començarem a utilitzar el llenguatge de marques de Java: JSP/JSTL, que pertany a JEE7. Veurem quins tipus de dades existeixen a JSP/JSTL, com crear variables i quin és el seu àmbit. Aprendrem aquests conceptes en el procés de descriure una persona i intentar emmagatzemar les seves dades.

Comencem creant un projecte amb Netbeans, escollint l’opció Maven / Web Application. Crear un projecte amb Maven, com sabeu, és mot útil. És una eina capaç de generar totes les estructures de directoris per al projecte, descarregar automàticament les llibreries que s’utilitzin i, a més a més, està integrat a la majoria dels IDE.

Una vegada s’han descarregat les dependències del projecte, començarem afegint una pàgina JSP. Amb aquesta pàgina descriurem una persona.

A l’hora de crear la pàgina JSP ens demana la informació que podeu veure a la figura figura.

De moment, seleccionem l’opció JSP File (Standard Syntax). Ens apareixerà un codi com aquest:

<%@page contentType="text/html" pageEncoding="UTF-8"%>
<!DOCTYPE html>
<html>
    <head>
        <meta http-equiv="Content-Type" content="text/html; charset=UTF-8">
        <title>JSP Page</title>
    </head>
    <body>
        <h1>Hello World!</h1>
    </body>
</html>

Sembla una pàgina web normal, però hi ha etiquetes addicionals. Per exemple, fixeu-vos-hi:

<%@page contentType="text/html" pageEncoding="UTF-8"%>

El codi JSP s’introdueix utilitzant les etiquetes: <% —- codi JSP —-%>. Dintre d’aquestes etiquetes podem utilitzar codi Java. Recordeu que aquest codi s’executa en el servidor abans d’enviar la pàgina al navegador. En aquest cas,<%@page és una directiva on es defineixen uns paràmetres que s’han de complir a tota la pàgina. En concret, es defineix el tipus de contingut de la pàgina JSP i la seva codificació.

També podem fer altres coses, com importar classes o bé indicar si volem activar la sessió de l’usuari. Exemple:

<%@page session="true" import="java.io.*, miPackage.miClase"%>

Per descriure les dades d’una persona necessitem declarar les variables necessàries per a la seva descripció. Fixeu-vos com es declaren les variables:

<%@page import="java.time.LocalDate"%>
<%@page contentType="text/html" pageEncoding="UTF-8"%>
<%! 
String nomPersona ="Clara" ;
String cognoms ="Oswin";
int edat = 30;
LocalDate dataNaixement = LocalDate.of(1986,3,11);
String telf = "935555555";
String adrecaPostal = "Blackpool, England";
String email = "oswin@dr.who";
boolean treballa = false;
float alcada = 167.23f;
%>
<!DOCTYPE html>
<html>
    <head>
        <meta http-equiv="Content-Type" content="text/html; charset=UTF-8">
        <title>JSP Descrivint a una Persona</title>
    </head>
    <body>
        <h1>Descrivint una persona</h1>
        <h2> Les dades de la persona són:</h2>
        <ul>
            <li>Es diu: <%=nomPersona + " " + cognoms%> </li>
            <li>Té <%=edat%>   anys</li>
            <li>Va néixer l'any: <%=dataNaixement.toString()%> </li>
            <li>El seu telèfon és: <%=telf %> </li>
            <li>Viu a <%=adrecaPostal %> </li>            
            <li>El seu e-mail és el <%=email %> </li>            
            <li>i actualment <%=(treballa)?"si":"no" %>   treballa.</li>                        
        </ul>
    </body>
</html>

Per executar el codi anterior es fa servir la llibreria java.time.LocalDate, amb la qual és molt més senzill fer càlcul amb dates. Per poder utilitzar-la s’ha de canviar la versió del JDK del servidor GlassFish del 1.7 al 1.8. Vegeu la figura figura.

L’execució del codi anterior la podeu veure a la figura figura.

Podeu executar el codi directament executant aquest fitxer (botó dret del ratolí damunt del fitxer i seleccionar Run File). El codi HTML resultant és:

<!DOCTYPE html>
<html>
    <head>
        <meta http-equiv="Content-Type" content="text/html; charset=UTF-8">
        <title>JSP Descrivint a una Persona</title>
    </head>
    <body>
        <h1>Descrivint una persona</h1>
        <h2> Les dades de la persona són:</h2>
        <ul>
            <li>Es diu: Clara Oswin </li>
            <li>Té 30   anys</li>
            <li>Va néixer l'any: 1986-03-11 </li>
            <li>El seu telèfon és el: 935555555 </li>
            <li>Viu a Blackpool, England </li>            
            <li>El seu e-mail és oswin@dr.who </li>            
            <li>i actualment no   treballa.</li>                        
        </ul>
    </body>
</html>

Per declarar les variables hem utilitzat el símbol <%! –declaracions– %>:

<%! 
String nomPersona ="Clara" ;
String cognoms ="Oswin";
int edat = 30;
LocalDate dataNaixement = LocalDate.of(1986,3,11);
String telf = "935555555";
String adrecaPostal = "Blackpool, England";
String email = "oswin@dr.who";
boolean treballa = false;
float alcada = 167.23f;
%>

Com que es necessita la llibreria LocalDate per declarar la data de naixement s’ha hagut d’importar, declarant-la al principi del document per poder-la utilitzar:

<%@page import="java.time.LocalDate"%>

Una vegada tenim les variables inicialitzades les utilitzem amb el símbol <%= –expressió que retorna un valor –%>.

...
<li>Es diu: <%=nomPersona + " " + cognoms%> </li>
...
<li>i actualment <%=(treballa)?"si":"no" %>   treballa.</li> 

Aquest símbol <%= necessita d’una dada que mostrar. No permet executar més instruccions, només una, i aquesta ha de retornar un valor que es pugui mostrar en aquella posició en la pàgina JSP.

També podíem haver codificat la descripció de la persona de la següent manera:

<%@page import="java.time.LocalDate"%>
<%@page contentType="text/html" pageEncoding="UTF-8"%>
<%!
    String nomPersona = "Clara";
    String cognoms = "Oswin";
    int edat = 30;
    LocalDate dataNaixement = LocalDate.of(1986, 3, 11);
    String telf = "935555555";
    String adrecaPostal = "Blackpool, England";
    String email = "oswin@dr.who";
    boolean treballa = false;
    float alcada = 167.23f;
%>
<!DOCTYPE html>
<html>
    <head>
        <meta http-equiv="Content-Type" content="text/html; charset=UTF-8">
        <title>JSP Descrivint a una Persona</title>
    </head>
    <body>
        <h1>Descrivint una persona</h1>
        <h2> Les dades de la persona són:</h2>
        <ul>
            <%
            String html = "<li>Es diu: " + nomPersona + " " + cognoms + " </li>";
            html += "<li>Té" + edat + " anys</li>";
            html += "<li>Va néixer l'any:"+ dataNaixement.toString() + "</li>";
            html += "<li>El seu telèfon és el: " + telf + "</li>";
            html += "<li>Viu a " + adrecaPostal + " </li>";            
            html += "<li>El seu e-mail és " + email + " </li>";            
            html += "<li> actualment " + ((treballa) ? "si" : "no") + " treballa.</li>";
            html += "<li>i té una alçada de " +  alcada + " cm.</li>";
            out.println(html);
            %>
        </ul>
    </body>
</html>

Veiem que amb el símbol <% –codi java – %> podem crear variables, podem executar instruccions i podem enviar el seu valor amb la instrucció out.println(expr) cap al navegador.

La pregunta que ens podem fer és: quina diferència existeix entre declarar les variables dintre dels símbols <%! … %> o dintre de <% … %>? Proveu el següent codi:

<%@page contentType="text/html" pageEncoding="UTF-8"%>
<%! int comptador=0; %>
<!DOCTYPE html>
<html>
    <head>
        <meta http-equiv="Content-Type" content="text/html; charset=UTF-8">
        <title>Comptador</title>
    </head>
    <body>
        <h1>Hola has executat aquesta pàgina <%= comptador++ %> vegades.</h1>
    </body>
</html>

Si executeu la pàgina anterior veureu al navegador la següent informació:

Hola has executat aquesta pàgina 0 vegades.

Si, sense tancar la pàgina del navegador, premem F5 (la tornem a carregar), veurem:

Hola has executat aquesta pàgina 1 vegades.

La variable comptador no perd el seu valor, es manté. Aquest tipus de variables conserven el seu valor entre successives execucions. En canvi, si les declarem dintre de <%..%> no es manté el seu valor. Exemple:

<%@page contentType="text/html" pageEncoding="UTF-8"%>
<!DOCTYPE html>
<html>
    <head>
        <meta http-equiv="Content-Type" content="text/html; charset=UTF-8">
        <title>Comptador</title>
    </head>
    <body>
        <%
        int comptador = 0;
        %>
        <h1>Hola, has executat aquesta pàgina <%= comptador++ %> vegades.</h1>
    </body>
</html>

Si executem el codi anterior i premem F5 moltes vegades, no canviarà el seu valor. Sempre mostrarà:

Hola, has executat aquesta pàgina 0 vegades.

Una vegada hem arribat a aquest punt, recapitulem el tipus d’informació i sintaxi que podem utilitzar amb JSP (Standard Syntax):

• Directives (<%@..%>): indiquen informació general de la pàgina, com pot ser importació de classes, pàgina a invocar davant errors, si la pàgina forma part d’una sessió, incloure una altre pàgina o fitxer, etc.
  Exemple:

<%@page session="true" import="java.util.ArrayList"%>
<%@include file="titulo.txt"%>

• Declaracions (<%! .. %>): serveixen per a funcions mètodes o variables. Aquestes variables conservaran el seu valor entre successives execucions. A més a més, les variables declarades dintre d’aquestes etiquetes esdevenen variables globals i poden ser utilitzades des de qualsevol lloc de la pàgina JSP.

<%-- Exemple  --%>
<%!
private String ahora()
{
return ""+new java.util.Date();
}
%>
//Exemple2
<%! int comptador=0; %>

• Scriptlets (<%…%>): codi Java embegut.

<%-- Exemple  --%>
<table>
   <% for (int i=0;i<10;i++)
   {
    %>
   <tr><td> <%=i%> </td></tr>
    <% }
    %>
</table>

• Expressions (<%=…%>): expressions Java que s’avaluen i s’envien a la sortida.

<%= new java.util.Date() %>
<%= Math.PI*2 %>

Veurem una altra manera d’afegir codi Java a una pàgina web i utilitzarem les llibreries d’etiquetes JSTL. Aquesta manera de definir una pàgina web està basada en etiquetes XML.

Començarem creant una nova pàgina web JSP i afegirem el conjunt d’etiquetes principals JSTL. Per accedir al nou conjunt d’etiquetes posarem el prefix c.

<%@ taglib uri="http://java.sun.com/jsp/jstl/core" prefix="c" %>

A més, com que utilitzarem dates necessitem el conjunt d’etiquetes i18n (internacionalització), que ens permetrà utilitzar-les d’una manera més còmoda.

<%@ taglib prefix="fmt" uri="http://java.sun.com/jsp/jstl/fmt" %>

Una vegada hem afegit les llibreries de les etiquetes XML que utilitzarem comencem a definir les variables i a mostrar el seu valor per pantalla. El codi resultant és el següent:

<%@ taglib uri="http://java.sun.com/jsp/jstl/core" prefix="c" %>
<%@ taglib prefix="fmt" uri="http://java.sun.com/jsp/jstl/fmt" %>
<%@page contentType="text/html" pageEncoding="UTF-8"%>
<!DOCTYPE html>
<html>
    <head>
        <meta http-equiv="Content-Type" content="text/html; charset=UTF-8">
        <title>JSTL Descrivint a una Persona</title>
    </head>
    <body>
        <h1>Descrivint una persona</h1>
        <h2> Les dades de la persona són:</h2>
        <c:set var="nom" value="Clara" scope="page" />
        <c:set var="cognoms" value="Oswin" scope="page" />
        <c:set var="edat" value="30" scope="page" />
        <fmt:parseDate   var="datanaixement" pattern="dd-MM-yyyy" value="11-03-1986"/>
        <c:set var="telef" value="935555555" scope="page" />
        <c:set var="adreca" value="Blackpool, England" scope="page" />
        <c:set var="email" value="oswin@dr.who" scope="page" />
        <c:set var="treballa" value="false" scope="page" />
        <c:set var="alcada" value="167.23f" scope="page" />
        <ul>
            <li>Es diu: <c:out value="${nom} ${cognoms}" /></li>
            <li>Té <c:out value="${edat}" />   anys</li>
            <li>Va néixer el  <fmt:formatDate  value="${datanaixement}"   dateStyle="full"/>.</li>
            <li>El seu telèfon és el: <c:out value="${telef}" /> </li>
            <li>Viu a <c:out value="${adreca}" /> </li>            
            <li>El seu e-mail és <c:out value="${email}" /> </li>            
            <li> actualment <c:out value="${treballa? 'si' : 'no'}" />   treballa.</li>    
            <li>i té una alçada de <c:out value="${alcada + 1}" /> cm.</li>                        
        </ul>
    </body>
</html>

Com veieu, per declarar una variable utilitzem l’etiqueta <c:set. Recordeu que hem utilitzat la lletra c com a prefix per poder utilitzar les etiquetes del nucli jstl, i per això les etiquetes comencen amb <c:. Una vegada escollida l’etiqueta per declarar variables, a continuació hem de donar-li un nom, un valor i un àmbit. Per donar-li el nom utilitzem l’atribut de l’etiqueta var, per donar-li un valor utilitzem l’atribut value, i per donar-li un àmbit a la variable utilitzem l’atribut scope. Exemple:

<c:set var="edat" value="30" scope="page" />

Com podeu veure en l’exemple anterior, no cal definir el tipus de variable. Automàticament es converteix en el tipus que necessitem per fer l’operació que necessitem. Vegeu com s’utilitza la variable alcada.

Per mostrar la variable per pantalla utilitzem l’etiqueta <c:out. Aquesta etiqueta només té l’atribut value, amb el qual podem mostrar per pantalla el valor d’una variable o d’una expressió. Per poder utilitzar una variable de les definides prèviament s’ha de fer servir la sintaxi ${expr}, on expr pot ser el nom de la variable a mostrar. Aquest nom correspon a l’atribut var de l’etiqueta <c:set. Exemple:

<li>i té una alçada de <c:out value="${alcada + 1}" /> cm.</li>                        

A l’exemple anterior agafem el valor d’una variable i li sumem 1. Aquest valor es veurà per pantalla en aquesta posició. Com veieu, no cal definir els tipus; automàticament s’ha convertit en un float, ha sumat un 1 i després l’ha convertit en un string.

Per utilitzar les variables creades s’utilitza la notació ${expr}, que és estàndard i molt potent. És un llenguatge en si mateix que s’anomena EL (Expression Language).

A més a més, per poder programar amb aquest llenguatge necessitem saber quines són les etiquetes que ens proporciona la llibreria principal JSTL (vegeu la taula).

Anirem utilitzant les etiquetes anteriors segons les requerim per solucionar els diversos problemes que se’ns presentin a l’hora de codificar els exemples amb JSTL.

Només queda per explicar l’atribut scope de l’etiqueta set. Aquest atribut no deixa de ser l’àmbit de la variable declarada. A JSP existeixen diferents àmbits (taula).

Millor veiem amb un exemple com s’utilitzen:

<%@ taglib uri="http://java.sun.com/jsp/jstl/core" prefix="c" %>
 
<html>
    <head>
        <title>Àmbits de les variables a JSLT</title>
    </head>
    <body>
        <c:set var="test" value="Valor d'una variable d'àmbit de pàgina" scope="page" />
 
        <c:set var="test" value="Valor d'una variable d'àmbit de Request"
               scope="request" />
 
        <c:set var="test" value="Valor d'una variable d'àmbit de sessió"
               scope="session" />
 
        <c:set var="test" value="Valor d'una variable d'àmbit d'aplicació"
               scope="application" />
        <h1>Àmbits de les variables a JSLT:</h1>
        <table border="1">
            <tr>
                <td>
                    <b>Àmbit per defecte: </b>
                </td>
                <td>
                    <c:out value="${test}" />
                </td>
            </tr>
            <tr>
                <td>
                    <b>Àmbit de pàgina</b>
                </td>
                <td>
                    <c:out value="${pageScope.test}" />
                </td>
            </tr>
            <tr>
                <td>
                    <b>Âmbit de Request: </b>
                </td>
                <td>
                    <c:out value="${requestScope.test}" />
                </td>
            </tr>
            <tr>
                <td>
                    <b>Àmbit de sessió</b>
                </td>
                <td>
                    <c:out value="${sessionScope.test}" />
                </td>
            </tr>
            <tr>
                <td>
                    <b>Àmbit d'aplicació</b>
                </td>
                <td>
                    <c:out value="${applicationScope.test}" />
                </td>
            </tr>
        </table>
    </body>
</html>

Observeu que el nom de la variable utilitzada és el mateix (test). Aquesta variable té diferents valors depenent de l’àmbit on està. En altres paraules, existeixen diferents variables anomenades test en diferents àmbits del programa.

En executar el codi anterior obtenim la pàgina que podeu veure a la figura figura

Continuant amb l’exemple de descripció d’una persona, volem afegir la funcionalitat de calcular l’edat si sabem l’any que va néixer. Volem fer el càlcul de dues maneres: amb la sintaxi estàndard i amb la sintaxi JSTL.

Començarem amb la sintaxi estàndard. Afegirem una funció que rebi per paràmetre la data de naixement i retorni l’edat de la persona fins al dia actual.

<%@page import="java.time.temporal.ChronoUnit"%>
<%@page import="java.time.LocalDate"%>
<%@page contentType="text/html" pageEncoding="UTF-8"%>
<%!
private long calculaEdat(LocalDate dataNaix){
    LocalDate now = LocalDate.now();
    return ChronoUnit.YEARS.between(dataNaix, now);
}
%>
<!DOCTYPE html>
<html>
    <head>
        <meta http-equiv="Content-Type" content="text/html; charset=UTF-8">
        <title>JSP Descrivint a una Persona</title>
    </head>
    <body>
        <h1>Descrivint una persona</h1>
        <h2> Les dades de la persona són:</h2>
        <ul>
            <%
                String nomPersona = "Clara";
                String cognoms = "Oswin";
                LocalDate dataNaixement = LocalDate.of(1986, 3, 11);
            %>
            <li>Es diu: <%=nomPersona + " " + cognoms%> </li>
            <li>Té <%=calculaEdat(dataNaixement)%>   anys</li>
            <li>Va néixer l'any: <%=dataNaixement.toString()%> </li>
        </ul>
    </body>
</html>

La declaració de la funció es fa dintre de la zona de declaracions. Una vegada s’ha declarat la funció es pot utilitzar en qualsevol lloc del codi JSP. En aquest cas, la utilitzem directament a una expressió per tal de retornar l’edat de la persona i mostrar-la en el lloc adient de la pàgina JSP.

La variable dataNaixement és una variable local que només es pot fer servir en el mateix scriptlet i en les expressions d’assignació (<%=). Per poder utilitzar aquest valor dintre d’una funció s’ha d’enviar mitjançant un paràmetre, tal com s’ha fet a l’exemple.

També podríem haver utilitzat variables globals. No queda tan bé, però es pot implementar. Exemple:

<%@page import="java.time.temporal.ChronoUnit"%>
<%@page import="java.time.LocalDate"%>
<%@page contentType="text/html" pageEncoding="UTF-8"%>
<%!
public long calculaEdat(){
    LocalDate now = LocalDate.now();
    return ChronoUnit.YEARS.between(dataNaixement, now);
}
LocalDate dataNaixement = LocalDate.of(1986, 3, 11);
%>
<!DOCTYPE html>
<html>
    <head>
        <meta http-equiv="Content-Type" content="text/html; charset=UTF-8">
        <title>JSP Descrivint a una Persona</title>
    </head>
    <body>
        <h1>Descrivint una persona</h1>
        <h2> Les dades de la persona són:</h2>
        <ul>
            <%
                String nomPersona = "Clara";
                String cognoms = "Oswin";
            %>
            <li>Es diu: <%=nomPersona + " " + cognoms%> </li>
            <li>Té <%=calculaEdat()%>   anys</li>
            <li>Va néixer l'any: <%=dataNaixement.toString()%> </li>
        </ul>
    </body>
</html>

La variable global dataNaixement s’ha declarat dintre de la zona dedicada a la declaracions de variables i funcions. Aquesta variable, en ser global, es pot utilitzar perfectament dintre de la funció (sense haver d’enviar-la per paràmetre) i en les expressions d’assignacions (<%=).

La segona manera de calcular l’edat d’una persona és utilitzant etiquetes JSTL.

<%@ taglib uri="http://java.sun.com/jsp/jstl/core" prefix="c" %>
<%@ taglib prefix="fmt" uri="http://java.sun.com/jsp/jstl/fmt" %>
<%@page contentType="text/html" pageEncoding="UTF-8"%>
<!DOCTYPE html>
<html>
    <head>
        <meta http-equiv="Content-Type" content="text/html; charset=UTF-8">
        <title>JSTL Descrivint a una Persona</title>
    </head>
    <body>
        <h1>Descrivint una persona</h1>
        <h2> Les dades de la persona són:</h2>
        <c:set var="nom" value="Clara" scope="page" />
        <c:set var="cognoms" value="Oswin" scope="page" />
        <fmt:parseDate   var="datanaixement" pattern="dd-MM-yyyy" value="11-03-1986"/>
        <c:set var="avui" value="<%=new java.util.Date()%>" /> 
        <ul>
            <li>Es diu: <c:out value="${nom} ${cognoms}" /></li>
            <li>Té <c:out value="${avui.year - datanaixement.year}" />   anys</li>
        </ul>
 
    </body>
</html>

Observem que en aquesta solució només es té en compte, en el càlcul de l’edat de la persona, els anys de diferència que hi ha entre les dues dates. Primer creem la data de la persona amb l’etiqueta fmt.

<fmt:parseDate   var="datanaixement" pattern="dd-MM-yyyy" value="11-03-1986"/>

Aquesta etiqueta crea una data a la variable datanaixement. Aquesta data té l’any de naixement de la persona en el format dia-mes-any. També podem crear dates utilitzant etiquetes JSTL amb etiquetes JSP estàndard. Fixeu-vos com hem creat la data actual:

<c:set var="avui" value="<%=new java.util.Date()%>" /> 

Amb el codi anterior hem creat una variable anomenada avui que conté la data actual. Ara només s’ha de calcular la diferència entre aquestes dues dates per tal d’obtenir l’edat de la persona.

<c:out value="${avui.year - datanaixement.year}" />   

El codi anterior no fa el càlcul exacte de l’edat, però per començar ja ens va prou bé. Fa la resta exacta entre l’any de naixement i l’any actual sense tenir en compte el mes i el dia. L’interessant d’aquesta notació és que podem accedir als getters de la classe java.util.Date directament, sense haver de posar datanaixement.getYear(). Aquest notació ens permet accedir a la propietat d’una classe si aquesta té la funció get associada.

En aquest apartat veurem el tipus de dades array i les estructures de control necessàries per tractar amb aquest tipus de dades. Aprendrem aquests conceptes gestionant, d’una manera molt senzilla, alguns aspectes de la gestió d’un hotel.

Igual que vam fer amb PHP, volem utilitzar el llenguatge JSP per guardar el nombre de comensals que hi ha en cada taula i mostrar la informació.

Penseu com determinar quines taules estan buides. Volem crear una funció que donat un array amb el nombre de comensals de cada taula ens retorni en un altre array el nombre de cada taula que estigui buida.

<%@page contentType="text/html" pageEncoding="UTF-8"%>
<%!
    private int rand(int min, int max) {
        return (int) (Math.random() * (max+1 - min) + min);
    }
%>
<!DOCTYPE html>
<html>
    <head>
        <meta http-equiv="Content-Type" content="text/html; charset=UTF-8">
        <title>Gestió de taules d'un restaurant</title>
    </head>
    <body>
        <%
            //inicialització de les taules amb els comensals
            int[] taules = new int[10];
            for (int i = 0; i < 10; i++) {
                taules[i] = rand(0, 5);
            }
        %>
        <h1>Gestió de taules d'un restaurant</h1>
        <ul>
            <%
            //llistat de les taules
            for(int i = 0; i < 10; i++)
            {
                switch(taules[i]){
                    case 0:
                        %>
                            <li>La taula <%=i%> està buida</li>
                        <%
                        break;
                    case 5:
                        %>
                            <li>La taula <%=i%> està plena.</li>
                        <%
                        break;
                    default:
                        %>
                            <li>La taula <%=i%> té <%=taules[i]%> comensals</li>
                        <%
                }
            }
            %>
        </ul>
    </body>
</html>

Una possible resposta a l’execució del codi anterior és el següent:

Gestió de taules d'un restaurant
 
La taula 0 està plena.
La taula 1 té 1 comensals
La taula 2 està plena.
La taula 3 té 4 comensals
La taula 4 té 1 comensals
La taula 5 està buida
La taula 6 té 1 comensals
La taula 7 està buida
La taula 8 està buida
La taula 9 té 3 comensals

Observeu el codi anterior. Veieu que s’ha utilitzat l’estructura for per recórrer l’array. Aquesta estructura funciona igual que a Java i a PHP. El que pot sobtar és la manera d’enviar la informació al navegador. Observeu amb deteniment l’estructura del bucle for i com utilitzem les etiquetes <% … %>.

<%
for (int i = 0; i < 10; i++) {
    switch (taules[i]) {
        case 0:
%>
                <li>La taula <%=i%> està buida</li>
<%
                break;
        case 5:
%>
                <li>La taula <%=i%> està plena.</li>
<%
                break;
        default:
%>
                <li>La taula <%=i%> té <%=taules[i]%> comensals</li>
<%
    }
}
%>

En comptes d’utilitzar la funció out.println(expr) per enviar la informació al navegador hem tancat l’etiqueta JSP i hem posat el codi HTML directament a la pàgina. Perquè el codi es pugui enviar a la pàgina HTML ha de complir les condicions posades anteriorment dintre de les etiquetes JSP. Així, podem anar alternant entre codi HTML i codi JSP.

Una alternativa del codi anterior podria ser:

<%
for (int i = 0; i < 10; i++) {
    switch (taules[i]) {
        case 0:            
                out.println("<li>La taula " + i + " està buida</li>");
 
                break;
        case 5:
                out.println("<li>La taula " + i + " està plena.</li>");
 
                break;
        default:
                out.println("<li>La taula " + i + " té " + taules[i] + " comensals.</li>");
    }
}
%>

Solucionem el repte anterior. Volem crear una funció que donat un array amb el nombre de comensals de cada taula ens retorni en un altre array el nombre de cada taula que estigui buida. Mostrarem per pantalla totes les taules buides.

<%@page import="java.util.ArrayList"%>
<%@page contentType="text/html" pageEncoding="UTF-8"%>
<%!
    private int rand(int min, int max) {
        return (int) (Math.random() * (max + 1 - min) + min);
    }
    private ArrayList cercarBuides(int[] taules){
        ArrayList buides = new ArrayList();
        for (int i = 0; i < taules.length; i++) {
            if(taules[i] == 0){
                buides.add(i);
            }
        }
        return buides;
    }
%>
<!DOCTYPE html>
<html>
    <head>
        <meta http-equiv="Content-Type" content="text/html; charset=UTF-8">
        <title>Gestió de taules d'un restaurant</title>
    </head>
    <body>
        <%
            //inicialització de les taules amb els comensals
            int[] taules = new int[10];
            for (int i = 0; i < 10; i++) {
                taules[i] = rand(0, 5);
            }
            //cerquem les taules buides
            ArrayList taulesBuides = cercarBuides(taules);
        %>
        <h1>Les següents taules estan buides:</h1>
        <ul>
            <%
                //llistat de les taules buides
                if(taulesBuides.isEmpty()){
                    out.println("No hi han taules buides.");
                }
                for (Object taula: taulesBuides){
                    out.println("<li>La taula " + taula + " està buida.</li>");
                }
            %>
        </ul>
    </body>
</html>

Una possible resposta a l’execució del codi anterior seria:

Les següents taules estan buides:
 
La taula 1 està buida.
La taula 6 està buida.
La taula 9 està buida.

Hem emprat la classe ArrayList per emmagatzemar les taules buides. Com que, a priori, no sabem quantes taules buides tindrem, no podem utilitzar un array de mida fixa. Java ens proporciona la classe ArrayList per a aquests casos. La funció cercarBuides recorre l’array taules per cercar el número de taula que té 0 comensals. Quan trobem una taula que no té cap comensal l’afegim a l’array de taules buides.

private ArrayList cercarBuides(int[] taules){
    ArrayList buides = new ArrayList();
    for (int i = 0; i < taules.length; i++) {
        if(taules[i] == 0){
            buides.add(i);
        }
    }
    return buides;
}

Quan hem obtingut l’ArrayList amb el llistat de taules buides hem de mostrar-lo per pantalla. Aquesta vegada iterem l’ArrayList amb un bucle del tipus foreach. A Java, aquests bucles es codifiquen de la següent manera:

for (Object taula: taulesBuides){
    out.println("<li>La taula " + taula + " està buida.</li>");
}

Si ens hi fixem, és un bucle for però amb una altra sintaxi. Aquesta vegada, dintre dels parèntesis hem d’indicar el tipus d’element que tindrem a cada iteració, el nom de la variable que contindrà l’element i la col·lecció d’elements (podria ser un array, però en el nostre cas és un ArrayList). En general:

for(Tipus element: col·lecció){
    //fer alguna cosa amb l'element
}

Ja hem vist com utilitzar arrays d’una dimensió amb JSP, i ara veurem els mateixos exemples però amb la sintaxi JSTL. Veureu que no tot es pot fer amb JSTL, però farem tot el possible per utilitzar-ho al màxim.

Començarem amb la implementació del programa que llista les taules d’un restaurant.

<%@ taglib uri="http://java.sun.com/jsp/jstl/core" prefix="c" %>
<%@page contentType="text/html" pageEncoding="UTF-8"%>
<%!
    private int rand(int min, int max) {
        return (int) (Math.random() * (max + 1 - min) + min);
    }
%>
<!DOCTYPE html>
<html>
    <head>
        <meta http-equiv="Content-Type" content="text/html; charset=UTF-8">
        <title>Gestió de taules d'un restaurant</title>
    </head>
    <body>
        <%
            //inicialització de les taules amb els comensals
            int[] taules = new int[10];
            for (int i = 0; i < 10; i++) {
                taules[i] = rand(0, 5);
            }
            request.setAttribute("taules", taules);
        %>
        <h1>Gestió de taules d'un restaurant</h1>
        <ul>
            <c:forEach var="num" varStatus="loop"  items="${taules}">
                <c:choose>
                    <c:when test="${num eq 0}">
                        <c:out value="${'<li>La taula'} ${loop.index} ${'està buida</li>'}" escapeXml="false"></c:out>
                    </c:when>
                    <c:when test="${num eq 5}">
                        <c:out value="${'<li>La taula'} ${loop.index} ${' està plena</li>'}" escapeXml="false"></c:out>
                    </c:when>
                    <c:otherwise>
                        <c:out value="${'<li>La taula'} ${loop.index} ${' té '} ${num} ${'comensals</li>'}" escapeXml="false"></c:out>
                    </c:otherwise>
                </c:choose>
            </c:forEach>
        </ul>
    </body>
</html>